Son uèit.

Uèit castèls dels mai bèls quilhats entre Aude e Arièja qu’aspiran al sacre de l’Unesco. De la Ciutat de Carcassona al castèl d’Aguilar en passant per les de Las Tors, Montsegur, Pèirapertusa, Puèglaurenç, Terme o encara Queribús, totis partejan una beutat sens contèsta e una istòria excepcionala que lor balhan una valor universala tota segura.

La ciutat de Carcassona e los castèls de gaita en montanha, sitis que s’i trobavan primièr bastisons feodalas que sas estructuras foguèron cambiadas dins la segonda part del sègle XIII, son testimònis de l’afortiment d’una arquitectura militara reiala de defensa estacada a velhar un territòri conquistat dempuèi pauc (en seguida de la crosada contra los Albigeses) e la termièra entre França e Aragon.

Aqueles castèls, bastits sus de picas dels pans escalabroses, gaitas màgers e de grand prètz que gardan lo territòri, son, amb Carcassona, sèti de la senescalciá e, d’aquí, centre del poder militar, politic e administratiu, un testimoniatge sens parièr de çò qu’èra un sistèma territorial de defensa coordenat e omogenèu.

Plan escasut, aquel modèl d’arquitectura emprincipiat per Felip Auguste, s’es espandit al nivèl europèu (Castèl del Monte en Itàlia, Castèl de Marbais en Belgica…) e cap a l’orient (Crac dels cavaièrs en Siria, Castèl de Silifke en Turquia…).

L’ensemble d’aquelas fortalesas torna prene, amb una adaptacion als sitis de montanha, lo modèl « felipenc » : plan geometric, amb de tors redondas e cavas, un castelet d’entrada, d’arquièras en embuc (envasada), de dentelhs e d’ambans, amb una recèrca de simetria arquitecturala.